CLAPAREDE
L’educació funcional i pedagogia comprovada.
Va crear l’ institut de ciències/psicologia de l’educació. Era un institut de psicologia, ell ho desenvolupa desde un punt de vista científic.
Què és l’ intel·ligència? Considera que per aprendre s’han de posar en joc les capacitats, com ara: la capacitat d’adaptació al medi sortint-se per si sol.
Fer una educació que funcioni avui, que li faci pensar, desenvolupar i aplicar les seves capacitats.
És un psicòleg del coneixement científic de l’infant.
Es crea la figura del pedagog.
Aportacions a la infància
- Mètode de educació funcional
- Diferenciació de l’individu: no tots els alumnes són iguals.
- La pedagogia ha de basar-se en l’estudi de l’infant.
- La infància és un conjunt de possibilitats que no s’ha de frenar, etc.
HENRI WALLON
Filòsof, metge, escriptor, polític.
Va des de un punt a un altre. Fa el plantejament de l’acte al pensament. Està en un psicologia basada en el desenvolupament biològic per ell es centra en el desenvolupament socialment.
L’humà és un ser biològic i social, sense dualisme.
Estudi amb visió integra a la persona i no amb visió fragmentada.
Va establir uns estadis de maduració:
- Impulsiu: motriu reflex
- Emocional: símbols amb l’entorn.
- Sensorial-motor: interacció amb objectes i espai.
- Projectiu i executant.
- Personalisme. Consciència del jo
- Personalitat polivalent
- Adolescència, en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors.
VIGOTSKI
Es va decantar cap a la psicologia científica.
Tot el aprenentatge humà està mediat pel llenguatge.
La consciència és construcció social. El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment.
Intercanvis socials amb símbols i signes.
Llei: doble processos interpsicològics i intrapsicològics.
- Constructivisme
Zona de desenvolupament pròxim: Aprenentatge primer amb ajuda, seguidament autònom i el tercer és quan a més de saber-ho fer també sap ensenyar-ho ho explicar-ho a altres. Aquí arriba a la zona de desenvolupament pròxim.
PIAGET
Mira amb observació sistemàtica el comportament i com s’adquireix aquest.
Primer arriba l’acció i després el llenguatge però si s’intercala és favorable.
Va estudiar pocs casos molt ben estudiats. Interrelació amb el mitjà per assimilació-acomodació.
Introducció de l’epistemologia genètica.
Va crear els seus Estadis evolutius, centrant-se en l’aspecte cognitiu.
- Sensoriomotriu: relacions circulars primàries, secundàries i terciàries.
- Preoperatori: joc simbòlic (imitació).
- Operacions concretes: observació, causalitat i ordenació.
- Operacions formals: generalització i conceptualització.
EDUARD SPRANGER
Dimensió espiritual de la naturalesa humana.
Relació entre escola i cultura.
La pedagogia ha de ser humanística.
Ciències de la natura: expliquen fenòmens.
Ciències de l’esperit: per comprendre vivències.
Pedagogia de la cultura.
L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió, junt amb el sentit de la vida.
A Catalunya arriba el seu pensament a través de Joaquim Xirau.
RUDOLF STEINER / ESCOLES WALDORF
- Antroposofia
- Eurítmia
KERSCHENSTEINER
Tota la idea de l’escola del treball era seguint la línia de Georg Kerschensteiner
MAKARENKO
Després de la revolució soviètica va atendre al nenes/es sense pares i va voler desenvolupar en ells el treball agrícola. Es va trobar amb una repte complicat perquè els nens no els hi feien cas.
CELÉSTIN FREINET
Dona resposta a la comunicació de masses.
Moltes de les coses que va fer Freinet va ser gràcies al suport de Élise.
Comença a l’any 1920 amb 24 anys quan torna ferit de la guerra de les trinxeres.
Va inventar un sistema diferent. Va ser un home pacifista, pensa que l’educació ha de salvar a la humanitat dels conflictes.
Observa els mitjans i els usos culturals i fan introducció de: text lliure, llibre de la vida, impremta escolar, fotografia i cinema, ràdio, electròfon, màquines d’instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, els mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.
Élise va començar amb els mètodes naturals.
No només va tractar temes de tipus didàctic sinó també social. Va crear un grup propi, una xarxa de mestres abans de que parléssim d’Internet.
Té una dimensió política.
